Constècnia s’adhereix a la convocatòria d’ajuts impulsats i subvencionats pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i finançada pel Fons Social Europeu com a part de la resposta de la Unió Europea a la pandèmia de COVID-19 per tal de fomentar la creació d’ocupació estable i de qualitat.
Els dos programes als que s’ha sumat Constècnia fan referència a la contractació laboral de persones de 30 anys i més, així com al foment de la contractació laboral de persones joves en situació d’atur.
El projecte ‘Escornalbou reneix’, que pretén recuperar i dignificar el Castell Monestir d’Escornalbou, avança segons el calendari previst i la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i el gerent de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat, Josep Maria Carreté, han visitat els treballs de restauració i consolidació de l’estructura de l’església, que realitza Constècnia.
La intervenció inclou la diagnosi i el tractament individualitzat de les més de 5.000 pedres de les parets del monument, així com la instal·lació d’una estructura interior de fibra de vidre per reforçar-les. Aquest treball ha permès descobrir inscripcions inèdites fetes per una desena de picapedrers durant la seva construcció.
Tot plegat forma part de la fase 2.2 del projecte de millora integral del monument i del seu entorn impulsat per la Diputació i la Generalitat. Els arquitectes que dirigeixen l’obra, Manel Pérez i Pau Jansà, han explicat la singularitat dels treballs que s’hi estan fent, per la seva complexitat i per ser “minuciosa i tecnològica alhora”.
La històrica masia de Cal Cabellut a Rodonyà ha recuperat tota la seva magestuositat després de finalitzar el projecte de rehabilitació integral que ha dut a terme Constècnia. L’edifici ha tornat completament a la vida i els seus nous espais s’han convertit en un nou establiment turístic de primer nivell.
Emplaçat en un espai idíl·lic envoltat de vinyes, gràcies a aquest projecte Cal Cabellut es vol convertir en un nou referent turístic per a l’Alt Camp i per a tot el Camp de Tarragona. La finca està localitzada a l’Est del nucli urbà de Rodonyà i és considerada una de les masies més importants del seu terme municipal.
El projecte de recuperació ha permès consolidar l’estructura bàsica de l’edificació, conservant la major part dels seus elements característics, com ara els finestrals dovellats de la seva planta superior. A més, s’han guanyat nous espais sense perdre la filosofia arquitectònica de les masies de la zona.
Constècnia ha enllestit el projecte d’ampliació del Col·legi Cardenal Vidal i Barraquer de Cambrils. El centre requeria la construcció d’una ampliació per situar les aules d’infantil –fins ara ubicades en el complex Vedruna del carrer Creus– en l’espai que fins ara ocupava una part del gran pati de joc del centre de la Salle.
El nou edifici compleix amb els aspectes energètics i mediambientals fixats per les normatives vigents i comptarà amb elements constructius que destaquen per la seva durabilitat i el fàcil manteniment.
Es tracta de més de 1.400 metres quadrats de nova construcció en dues plantes, que s’ha encarregat de projectar el despatx cambrilenc d’arquitectura de Lluís Francesc Salat.
Les aules tenen la façana principal al Passeig Sant Joan Baptista de la Salle i la posterior al mateix centre de la Salle, i destaquen per la seva lluminositat i accessibilitat. El complex, traçat com a centre de tres línies, segueix l’última tendència i normativa en matèria de consum energètic i respecte mediambiental, a més d’haver-se construït amb materials pensats per la seva durabilitat i un fàcil manteniment.
@fotopierregrubius
El festival Accents de pop, rock i folk dels Països Catalans arriba aquesta setmana al seu punt final i ho fa amb un gran balanç tant de públic com de qualitat per les propostes que s’han pogut gaudir des del seu inici a l’octubre.
L’edició d’aquest 2021 ha comptat amb Constècnia com a empresa patrocinadora, la qual s’afegeix així a una iniciativa que va néixer a Reus l’any 2014 i que té com a vocació donar a conèixer noves propostes i veus alternatives de la música de casa nostra.
Impulsat per l’associació Empenta Cultural, l’Accents 2021 es tanca el divendres 12 al teatre Fortuny de Reus amb Maria Arnal i Marcel Bagés, en un dels espectacles més rellevants del certament. La cita de cloenda arriba després d’haver vist nous valors com Ginestà, Joan Colomo, Gemma Humet, Magalí Sare i Manel Fortià
o Queralt Lahoz, al costat de noms consagrats en el panorama musical com Toti Soler, Albert Pla, Pemi Rovirosa o Lídia Pujol.
Des de Constècnia volem agrair l’oportunitat rebuda per tal de formar part d’una iniciativa com l’Accents, juntament amb noms com Vermuts Miró, DO Catalunya, DOP Siurana o Cadí, així com l’Ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona i la resta de consistoris i entitats que han acollit el festival a Botarell, el Morell, Riudoms, la Selva del Camp, Mont-roig del Camp, Cambrils i Reus.
Els tècnics i operaris de Constècnia han finalitzat les obres de reparació i consolidació de la torre o badalot, la seva coberta i la planta golfa de l’edifici del Portal de l’Assumpta del monestir de Santes Creus d’Aiguamúrcia (Alt Camp). L’obra, promoguda per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, mitjançant l’Institut Català del Sòl (INCASOL), s’ha basat en un projecte de l’arquitecte Pau Jansà.
La intervenció s’ha centrat en reparar les patologies causades per la caiguda d’un llamp l’any 2018 sobre el remat de la torre i la seva coberta, malmesa per la continuada entrada d’aigua. En aquest sentit, l’any passat, durant el procés de preparació dels treballs, ja es va executar una actuació d’urgència per evitar una major degradació.
Les obres han consistit en substituir els elements en mal estat, conservant aquells originals que eren recuperables. A la zona de la torre s’han substituït els elements de fusta i les teules que estaven en mal estat per unes altres de vidriades, semblants a les antigues. També s’ha col·locat una anella metàl·lica a l’interior per evitar l’obertura dels paraments i s’ha instal·lat un parallamps al centre de la coberta per evitar que un llamp torni a fer-la malbé. Pel que fa a les golfes, també s’han substituït els elements de fusta malmesos i s’ha aplicat un tractament a la resta, així com també als elements ceràmics.
Finalment, s’ha tret la vegetació existent i rejuntat la unió entre les peces a tots els paraments. A la part inferior de la torre s’han repicat els arrebossats amb perill de despreniment, tancat les vies d’aigua i refet les parts degradades amb morters de calç.
El portal de l’Assumpta, presidit per una imatge de la Mare de Déu i l’escut de Santes Creus, comunicava el recinte exterior amb el de mitja clausura, un espai d’accés restringit per preservar l’aïllament dels monjos. Al segle XVIII va ser remodelat, dins d’un projecte de reforma global del monestir. Per aquesta raó, hi dominen elements decoratius propis del barroc. L’edifici acull la residència del vicari, el monjo encarregat dels serveis religiosos a l’església de Santa Llúcia. La torre que el corona podria haver fet les funcions de comunidor, l’espai des d’on, durant la festa de la Santa Creu, es beneïen totes les terres del domini per exorcitzar-les de tempestes i altres inclemències meteorològiques.
La XV Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (BEAU) ha guardonat i seleccionat dos projectes executats per Constècnia entre les prop de 600 propostes presentades en la seva última convocatòria. Es tracta del projecte APROP Ciutat Vella (Barcelona), obra d’Straddle3, Eulia Arkitektura i Yaiza Ferré, que ha estat seleccionat per l’última fase, així com el celler Clos Pachem (Gratallops), signat per Harquitectes, que ha obtingut un dels guardons finals.
Les obres que han passat a l’última fase d’aquesta XV BEAU han estat triades segons criteris de qualitat, pertinència, vocació social i cultural o innovació i, segons el jurat, «permeten obtenir una visió general de la producció arquitectònica, paisatgística i urbanística duta a terme pels arquitectes espanyols en els últims tres anys».
El celler Clos Pachem destaca, segons el criteri de la BEAU, pel fet que el propi edifici contribueixi a l’elaboració «biodinàmica» dels vins a partir de principis passius. Entre altres aspectes, es valora les solucions per aconseguir una estabilitat higrotèrmica, amb murs ceràmics de càrrega de fins a 1,75m de gruix i amb múltiples capes que creen càmeres de circulació d’aire que refrigeren l’espai, així com la utilització de la coberta com a sostre refrescant aprofitant la radiació nocturna mitjançant un sistema tancat de recirculació d’aigua.
Pel que fa a l’APROP, es valora l’aprofitament de l’espai i la innovació que implica l’aprofitament de vells contenidors marítims per tal de crear allotjaments de ràpida construcció amb uns bons nivells de qualitat.
El Pavelló Mies van der Rohe i Lilly Reich de Barceliona acull fins el 16 de setembre una exposició on es poden veure diversos muntatges amb les obres seleccionades, finalistes i guardonades.
L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, mitjançant l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) ha iniciat les obres de reparació i consolidació del badalot o torre, la seva coberta i la planta golfa de l’edifici del Portal de l’Assumpta del monestir de Santes Creus d’Aiguamúrcia (Alt Camp), segons projecte de l’arquitecte Pau Jansà i execució de Constècnia.
La intervenció, que compta amb un termini d’execució de tres mesos, consistirà en l’arranjament de les patologies causades per la caiguda d’un llamp sobre el remat de la torre i la seva coberta, malmesa per la continuada entrada d’aigua.
L’any passat ja es va executar una actuació d’urgència per evitar una major degradació i amb els treballs actuals es preveu substituir els elements en mal estat. L’estructura de la coberta és de biguetes, llates i rastrells de fusta.
A la torre les teules són recolzades directament damunt dels rastrells i vistes per la part inferior, en canvi a la coberta de les golfes són col·locades damunt d’entaulat ceràmic. Les teules superiors de la coberta de la torre són vidriades de color verd, la resta són amb acabat ceràmic natural. La planta golfa té les parets pintades directament sobre el paredat i el terra és de rajola ceràmica. Les obertures estan tancades amb marcs de fusta i vidre.
En aquest cas, a la zona de la torre es preveu substituir els elements de fusta i les teules que ho requereixin, en aquest cas seran vidriades, semblants a les actuals. Es col·locarà una anella metàl·lica a l’interior per evitar l’obertura dels paraments i s’hi instal·larà un parallamps al centre de la coberta per evitar que un llamp torni a fer-la malbé.
Pel que fa a les golfes també es preveu substituir els elements de fusta que hagin quedat malmesos i s’aplicarà un tractament a la resta, així com els elements ceràmics. Finalment, s’extraurà la vegetació existent i es rejuntarà la unió entre les peces a tots els paraments. A la part inferior de la torre es repicaran els arrebossats amb perill de despreniment, es tancaran les vies d’aigua i es refaran les parts degradades amb morters de calç.
El portal de l’Assumpta, presidit per una imatge de la Mare de Déu i l’escut de Santes Creus, comunicava el recinte exterior amb el de mitja clausura, un espai d’accés restringit per preservar l’aïllament dels monjos.
Al segle XVIII va ser remodelat, dins d’un projecte de reforma global del monestir. Per aquesta raó, hi dominen elements decoratius propis del barroc.
L’edifici acull la residència del vicari, el monjo encarregat dels serveis religiosos a l’església de Santa Llúcia, on atenia els habitants dels dominis de Santes Creus. La torre que el corona podria haver fet les funcions de comunidor, l’espai des d’on, durant la festa de la Santa Creu (3 de maig), es beneïen totes les terres del domini per exorcitzar-les de tempestes i altres inclemències meteorològiques.
El projecte de la nova Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de la Pobla de Mafumet es troba en fase de finalització de l’obra i preparada per al lliurament de la infraestructura a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), titular del complex.
Les noves instal·lacions de la Pobla han estat executades per Constècnia en una UTE amb Remondis Iberia (abans OMS-Sacede) i el concurs d’adjudicació per a l’ampliació i millora d’aquesta EDAR es va realitzar a finals de 2019, mentre que les obres es van completar durant l’any 2020.
La depuradora de la Pobla de Mafumet es va activar durant l’any 2005 i tenia una capacitat per tractar 1.000 metres cúbics diaris, i l’ampliació actual permetrà triplicar-ne el rendiment, fins als 2.700 metres cúbics/dia.
El projecte resulta especialment important pels tres municipis del Tarragonès que hi tracten les seves aigües residuals (el Morell, Vilallonga i la Pobla de Mafumet), donat que assegura la capacitat per al seu creixement demogràfic a mig i llarg termini.
Els treballs han consistit en ampliar el pretractament de l’aigua, el reactor biològic amb reducció de nutrients, així com habilitar un nou espessidor de fangs i ampliar el sistema de deshidratació mecànica de fangs per centrífuga.
Nova promoció d’habitatges d’obra nova a la Selva del Camp, ubicada en una zona molt cèntrica de la població i prop dels accessos al nucli urbà, molt còmode per al dia a dia.
Edifici modern, de molt bon accés, amb transport públic cap a Reus i Tarragona a 5 minuts.
Edifici d’onze habitatges lluminosos distribuïts en 2 plantes i àtics, destacant en cada immoble sortida al balcó, amplitud d’interiors i diferents tipologies d’habitatge, apartaments de dos i tres dormitoris.
Seran espais amplis, integrant zones des del minimalisme, els bons acabats i buscant la millor disposició per a la comoditat pensant en el moment de viure i fer d’aquests habitatges la màxima habitabilitat.
Comercialitza: Vilanova Finques
977 31 02 62 / info@vilanovafinques.com
Informeu-vos de tots els avantatges i condicions a https://vilanovafinques.com/ca/