Comença la remodelació i millora dels serveis del carrer de les Eres de la Selva

Constècnia ha començat els treballs de remodelació integral del carrer de les Eres de la Selva del Camp.

L’actuació, promoguda per l’Ajuntament de la Selva, ha de permetre ampliar el carrer, construir noves voreres, zones d’aparcament i espais per a vianants, a més de renovar la totalitat dels serveis del vial.

El nou carrer de les Eres millorarà la seva seguretat, al deixar de ser de plataforma única per passar a comptar amb voreres, arbrat i mobiliari urbà, a més de redistribuir el trànsit per passar a ser de sentit únic quan finalitzi l’obra, de manera que la circulació es distribuirà per la nova zona de l’Hort del Planter, que també urbanitza Constècnia.

La durada dels treballs està prevista en cinc mesos i obliga a realitzar diverses alteracions circulatòries, com ara la sortida de l’aparcament del raval de Sant Pere, que s’ha de realitzar per un pas provisional per l’avinguda de la Mediterrània.

El castell d’Ascó inicia una nova fase de la seva recuperació

Després de finalitzar la fase d’excavació arqueològica del conjunt del Castell d’Ascó, Constècnia continua endavant amb el projecte de recuperació d’aquest conjunt monumental de la Ribera d’Ebre.

La primera part de les actuacions han consistit en la intervenció arqueològica de zones no excavades, a les quals seguiran les intervencions de consolidació i protecció de les restes arqueològiques aflorades en l’anterior campanya arqueològica, així com noves intervencions estructurals al mur de l’absis i la museïtzació i adequació de la zona est del recinte.

Les excavacions arqueològiques anteriors havien tret a la llum diverses estances del castell, com ara cisternes, cavallerisses, un cup de vi, un pou, la capella, que corresponen a la planta baixa d’una fortalesa que disposava d’edificis de dues o tres plantes que allotjarien les estances nobles de la comanda.

default

Des del 2014 s’han realitzat diverses campanyes arqueològiques i intervencions arquitectòniques per tal que en un estadi final es pugui recuperar el conjunt del castell, fent-lo visitable íntegrament i podent interpretar el conjunt de les restes aparegudes.

La fortificació té el seu origen en una fortalesa del període islàmic, però gairebé no hi ha vestigis d’aquesta època. Els edificis actuals són obra de Templers i Hospitalaris, que van construir la nova fortalesa al voltant d’una primera torre rectangular, més gran que l’actual.

Nou edifici per a usos comercials a Lleida

Els treballs de construcció del nou edifici comercial que Constècnia aixeca des de la passada primavera a Lleida avancen a bon ritme i l’estructura del conjunt es troba pràcticament enllestida.

Els equips de Constècnia van arrencar les feines per al nou edifici a finals del mes d’abril. Els treballs inicials es van centrar en la preparació del terreny fins arribar a la cota constructiva, després de la qual van seguir les tasques de cimentació del complex.

L’edifici compatarà amb aparcament propi i d’una important zona comercial, tot plegat ubicat en un dels principals accesos de la ciutat.

Les previsions són que la ciutat de Lleida pugui disposar d’aquest nou equipament comercial de cara a 2025.

El nou edifici Albatros, amb nova imatge i més eficient

Les obres de rehabilitació integral de les façanes i dels tancaments de l’edifici Albatros de Salou han arribat al seu final. El projecte de renovació integral del conegut edifici del Cap Salou permet al conjunt presentar un aspecte radicalment més contemporani i, sobretot, energèticament molt més eficient.

Les obres han consistit en la renovació total de l’envolupament de l’edifici per tal de millorar la transmitància energètica, unes qualitats especialment importants en construccions com l’Albatros, oberta a quatre vents i especialment exposada a les inclemències meteorològiques.

El complex es va construir a principis de la segona meitat del segle XX i l’actuació que ara finalitza ha permès situar-lo en ple segle XXI, tal com es pot comprovar en les darreres imatges de la sèrie, on es veu l’antic Albatros abans de començar la rehabilitació.

El projecte ha disposat d’ajudes dels fons europeus Next Generation i permet que el “nou” edifici compti amb les millors certificacions energètiques, a més de reduir notablement els seus consums energètics.

La Casa Navàs i Constècnia reconstruiran la torratxa modernista

La Casa Navàs de Reus ha anunciat la decisió de reconstruir la seva torratxa, destruïda per una bomba durant la Guerra Civil. El conegut edifici reusenc obra de Lluís Domènech i Montaner, considerat una de les joies del modernisme català i europeu, restituirà així la totalitat de la seva imatge externa tal com va ser projectada.

Constècnia és l’empresa que ha rebut la confiança de tirar endavant el projecte, que han redactat els arquitectes Joan Tous i Pau Jansà, i el conservador-restaurador Pau Arroyo. Segons el calendari previst, des d’aquest mes de juny i fins al desembre d’enguany es construirà la rèplica de la torratxa al taller i el gener del 2025 es començarà a col·locar sobre la Casa Navàs.


A causa de l’esvelta estructura de la torratxa, de poc més d’un metre i mig d’amplada per gairebé dotze metres d’alçada (vuit de pedra i un remat de forja de prop de quatre metres) la construcció d’aquesta peça serà força complexa i requerirà una precisió mil·limètrica. Per aquest motiu, seguint el mateix sistema que es fa amb les torres de la Sagrada Família, primer es construirà tota la peça en una de les naus de Constècnia i posteriorment es farà el muntatge definitiu a la Casa Navàs.

La torratxa es construirà a partir d’una estructura d’acer inoxidable recoberta de pedra natural picada manualment pel mestre picapedrer selvatà Florenci Andreazini, amb pedra de Vinaixa (com l’original de Domènech i Montaner), vitralls del mestre Joan Serra i rematada per una estructura de forja que replicarà de l’original el mestre Juli Río.

El projecte ha estat presentat a la botiga de la Casa Navàs –restaurada també per Contècnia– amb una xerrada a càrrec de Sílvia Sagalà, directora de la Casa Navàs; Joan Tous, arquitecte redactor, i Indíbil Solans, arquitecte consultor de Constècnia.

Nova fase de recuperació del Castell de l’Albiol

Tercer castell que torna a la vida amb Constècnia aquest 2024. Paral·lelament a les actuacions als castells d’Ascó i d’Escornalbou, el tercer castell tarragoní on actualment treballen els tècnics de Constècnia és el Castell de l’Albiol, on s’executa la restauració de les torres exteriors i d’un tram de muralla d’aquesta construcció catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

El projecte, que es troba en la seva quarta fase d’actuacions, desenvolupa tasques de consolidació d’urgència de diferents estructures i paraments de les muralles i torres exteriors de l’edificació. En fases anteriors el conjunt ja havia vist consolidar les restes de la seva torre central, a més d’altres treballs d’excavació, neteja, amidament i consolidació general.

L’actuació la promou l’Ajuntament de l’Albiol, amb suport del departament de Cultura de la Generalitat, i destaca perquè ha de millorar diferents trams de la muralla perimetral del recinte, a més de la consolidació de les dues torres d’aquesta muralla.

Les restes del Castell de l’Albiol destaquen perquè es troben en la zona més elevada del municipi i ofereixen una visió dominant de tot el poble, així com de bona part del Camp de Tarragona.

L’Albatros de Salou comença a mostrar la seva imatge renovada i més eficient

Les obres de rehabilitació integral que realitza Constècnia a l’edifici Albatros de Salou han entrat en la seva fase final. Els treballs inclouen les façanes i els tancaments, amb la renovació total de l’envolupament de l’edifici per tal de millorar la transmitància energètica.

Una de les seccions del popular complex del Cap Salou ja ha vist retirar la bastida que el cobria des de fa uns mesos i els treballs continuen en la resta de l’edifici, seguint el calendari previst per a l’actuació.

La nova façana s’ha fet més eficient amb aïllamernt i ha renovat tots els seus elements.


Els treballs per a la millora de l’eficiència energètica són especialment importants en construccions com l’Albatros, aixecada durant la segona meitat del segle XX i oberta a quatre vents en una zona especialment exposada del nostre litoral.

L’actuació compta amb ajudes dels fons europeus Next Generation i permetrà a l’edifici disposar de les millors certificacions energètiques i reduir notablement els seus consums energètics.

Nova fase de recuperació del castell d’Ascó a càrrec de Constècnia

Constècnia ha rebut l’encàrrec de dur a terme una nova fase del projecte de recuperació del Castell d’Ascó (Ribera d’Ebre), consistent en la intervenció arqueològica de zones no excavades, les intervencions de consolidació i protecció de les restes arqueològiques aflorades en l’anterior campanya arqueològica, així com noves intervencions estructurals al mur de l’absis i la museïtzació i adequació de la zona est del recinte.

El castell ocupa la zona sud-est d’un turó allargat de 146 m sobre el nivell de la riba dreta del riu Ebre, conegut com el Tossal del Castell, amb una gran visibilitat de tot el territori. La fortificació té el seu origen en una fortalesa del període islàmic, probablement del segle X. Arran de la conquesta feudal, el 1182, Ascó es converteix en una comanda templera que al segle XIV passa a les mans dels Hospitalaris. El castell va ser destruït durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) i va quedar abandonat. Entre el 1873 i el 1875, es va reconstruir la torre principal com a punt de repetició d’una línia de telegrafia òptica militar que comunicava Saragossa i Amposta.

Pràcticament no hi ha vestigis del castell de l’època islàmica. Els edificis actuals són obra de Templers i Hospitalaris, que van construir la nova fortalesa al voltant d’una primera torre rectangular, més gran que l’actual.

Les excavacions arqueològiques han tret a la llum diverses estances del castell: cisternes, cavallerisses, un cup de vi, un pou, la capella, que corresponen a la planta baixa d’una fortalesa que disposava d’edificis de dues o tres plantes que allotjarien les estances nobles de la comanda.

Des del 2014 s’han realitzat diverses campanyes arqueològiques i intervencions arquitectòniques per tal que en un estadi final es pugui recuperar el conjunt del castell, fent-lo visitable íntegrament i podent interpretar el conjunt de les restes aparegudes. En el moment actual és visitable la zona més elevada del castell, comprenent la reconstruïda torre-garita, les sales més properes a aquesta i la majoria dels panys de muralla, així com una sèrie de sitges i cisternes properes a la part superior. Ara per ara es troba excavada arqueològicament la banda sud-est del Castell (a l’esquerra i centre de la imatge del plànol), on han aflorat diversos dipòsits, que limiten amb la zona actualment visitable. L’actuació contempla estudiar i delimitar el castell en el seu extrem oposat (a la dreta de la imatge del plànol).

Finalitzada una promoció plurifamiliar de 17 habitatges a Reus

Coincidint amb l’inici de 2024 s’ha donat per finalitzat i lliurat el projecte de construcció de l’edifici plurifamiliar que Constècnia ha executat al llarg dels darrers mesos al carrer de Sant Elies de Reus.

L’execució d’aquesta promoció privada, en la qual Constècnia actuava com a constructora, consistia en l’edificació de disset habitatges i diversos locals comercials en una parcela entre mitgeres en aquest cèntric carrer de la capital del Baix Camp.
Tots els habitatges disposen d’acabats i materials de primera qualitat, així com de la màxima certificació energètica.

Enllestida la coberta i ampliació de la caixa escènica de la Defensa Agrària

Els treballs de rehabilitació de la coberta i ampliació de la caixa escènica del teatre de la Defensa Agrària es troben pràcticament enllestits. L’actuació és només a l’espera de l’execució d’un annex al projecte inicial amb el qual es completarà la infraestructura bàsica d’aquest equipament cultural de la Selva del Camp.

Els treballs s’han centrat, sobretot, en la retirada, gestió i substitució de l’antiga teulada de fibrociment, que requeria un tractament especialitzat pel seu contingut en amiant, de manera que només una empresa especialitzada i registrada al RERA com Constècnia podia realitzar. També s’han substituït les encavallades de fusta que suportaven la teulada i incrementat l’alçada de la caixa escènica per tal permetre la instal·lació de la maquinària i dels elements de seguretat que marquen les noves normatives.

La nova coberta, projectada inicialment amb bigues de fusta laminada, s’ha construït finalment amb encavallades que reprodueixen estèticament l’estructura original de l’edifici, seguint les indicacions de tècnics en patrimoni cultural.

A més de disposar de les màximes certificacions energètiques i de seguretat en la nova teulada, l’actuació ha respectat en tot moment l’estructura original de la sala i s’ha preservat especialment el paviment hidràulic que cobreix l’espai central de la platea.